Redes Sociales. El blog de Alianzo. Mapa de las redes sociales en España. Recuperat el 2 de juny de 2009, de http://blogs.alianzo.com/redessociales/ disponible a http://blogs.alianzo.com/redessociales/2009/01/06/mapa-de-las-redes-sociales-en-espana/

Aquest mapa classifica les xarxes socials segons si són de tipus general com Facebook o Twitter entre els més importants, o si estan dedicades a temes concrets, per edats (Tuenti per joves), pel seu tipus d’ús (change.org de grups activistes) o finalment aquells que es caracteritzen per compartir el contingut (Flickr o Youtube).

El Ciberpaís les classifica així:

Les líders: Facebook i MySpace

• Facebook: de perfil més internacional
• MySpace: públic més elitista culturalment, s’està enfocant cap a la música. “Una xarxa social i un lloc d’entreteniment on descubrir la cultura popular”, en paraules del seu director de continguts.

Líders a Espanya: Tuenti i Wamb.

• Tuenti: “per disfrutar de les relacions personals i valusoses”, segons el seu cofundador.

• Wamba: enfocat a l’entreteniment a internet.

(Comunicación profesional para web 2.0 (Blog). Recuperat el 5 de juny de 2009 de http://www.escrituraprofesional.com disponible a http://www.escrituraprofesional.com/blog/clasificacibnes-de-las-redes-sociales/)

També les podem classificar segons la temàtica, la localització geogràfica o pel tipus de plataforma que utilitzen.

El que és estrany avui dia és no tenir Facebook o Tuenti. Les xarxes socials estan en el seu moment. Van guanyant esglaons de manera vertiginosa, convertint-se en promissoris per a empreses i sobretot en un espai on trobar-se entre joves.
Per a comprendre l’èxit de les xarxes socials i el creixement massiu dels seus seguidors, cal entendre en que consisteix una xarxa social. Una xarxa social ens possibilita interacturar amb altres persones encara que no les coneixem personalment, el sistema és obert i es va construint amb el que cada persona aporta. La intervenció en una xarxa social comença per trobar gent amb la que compartir interessos, preocupacions o necessitats i, encara que només passi això, aquest fet ja trenca l’aïllament que pateixen moltes persones.
Les primeres xarxes socials van aparèixer el 2001 amb les primeres pàgines on es fomentaven les xarxes d’amics. El canvi ha estat radical. Amb l’aparició de Facebook o MySpace, les xarxes socials s’han convertit en un negoci sorprenentment rentable. Són xarxes socials enfocades a estudiants o joves amb milions d’usuaris registrats.
En aquest blog us ensenyarem com les xarxes socials estan canviant el món i com són utilitzades per tot tipus de gent, des de polítics fins a escoles, ajuntaments, estudiants, etc.

aquests son alguns dels exemples que podem trovar a la xarxa

En un comunicat, el PP va destacar que, desrpés de  la renovació completa de la pàgina web del PP  s’han intensificat les comunicacions i videos en directe, la presencia a Facebook (el líder del PP conta amb més de 14.000 seguidors), a Twitter amb canals exclusius de titulars -@sigueapopulares i del candidat a les europeas Jaime Mayor Oreja -@siguiendoaJaime- i  han creat un canal exclusiu en YouTube.

Dintre d’aquesta proposta per la xarxa, ell encapçla la llista del PP al Parlament Europeu. Ha realitzat mitins online, que es van publicar a la  seva web personal, a la seva pàgina de Facebook -on té més de 2.800 seguidors, el doble que el candidat socialista, van recordar els populars- i a la xarxa social del Partit.

facebook Mariano Rajoy

http://www.rajoyenaccion.com/

http://www.lavanguardia.es/politica/noticias/20090605/53718229873/rajoy-envia-mas-de-100.000-sms-pidiendo-el-voto.html

La propia jugadora,  Noemí Rubiova penajr a la seva pàgina de ‘facebook’ unes  fotografíes on aparexía a la zona habilitada de les inmediacions de Mestalla per als seguidors del Barça, amb la cara pintada de blaulgrana y una bufanda del mateix equip a la cintura.

Josep Remió, conseller del club, va calificar el comportament de la jugadora com “una falta de respecte a l’entitat que li paga, una entitat on ella hi és per voluntat pròpia desde fa quatre anys “

 Ramió ha dit també “és de sentit comú que quan es demana defensar l’equipo i l’ entitat va més enllá del terreny de joc. L’ Espanyol té la seva pròpia  sensibilitat ia aquesta noia que fa quatre anys que està aquí amb nosaltres, sap quines sensibilidades tenim i que s’ha d’ adaptar”

la jugadora durante la final de mestalla

http://www.vanguardia.com.mx/diario/noticia/futbol/deportes/noemi_rubio:_gracias_a_facebook_es_una_traidora/351669

Segons l’estudi de Nielsen Mobile  (The Nielsen Company) realitzat a França, Espanya, Alemanya, Itàlia, Regne Unit i Estats Units un 30% dels usuaris utilitzen els seus móbils per accedir a les xarxes socials i enviar missatges, veure imatges o afeigir amics a la seva llista.

Espanya ecapçala la llista amb un 50%, el mínim el trobem a Alemanya amb un 15%. Regne Unit i Estats units lideren per altre banda la taula d’usuaris que accedeixen a la xarxa sobre el total d’usuaris de telefonía móbil.

“Les xarxes socials son tot un fenómen global i l’ús del móbil marca l’inici d’un nou capítol important.” va dir Jeff Herrmann, vicepresident de Mobile Media, de Nielsen Mobile. “Milions de usuaris ja accedeixen a MySpace.com, Facebook y altres xarxes  socials interactuant amb aquests espais virtuals en qualsevol lloc on estiguin (…) la demanda d’aquest tipus de servei per part dels consumidors pot  tenir un pes notable en l’ estructuració dels plans de preus”.

La mitad de los internautas españoles, un 50,8%, está registrado en alguna de red social como Tuenti o Facebook. Una cuarta parte, 23,4%, está inscrito en más de una y las relaciones personales se sitúan como el uso principal de este fenómeno (71,7%) seguido de compartir hobbies (32,6%) y las relaciones laborales.

De hecho, el uso de las redes sociales es intenso, ya que más de un cuarto de los entrevistados las usa a diario y un 41% se conecta al menos una vez a la semana.

Cabe destacar que en el estudio de ‘Navegantes en la Red’ del año 2007 Facebook y Tuenti se encontraban en las posiciones 72 y 159, del ránking de páginas web; tal ha sido su auge, que en tan sólo un año, han pasado a ocupar las posiciones 8ª y 10ª, respectivamente

AIMC (Asociación para la Investigación de Medios de Comunicación). 11ª Encuesta a Usuarios de Internet (Navegantes en la Red), Recuperat el 2 de juny de 2009 de http://www.aimc.es/ disponible a  http://download.aimc.es/aimc/09notas/encuesta11b.pdf

Un servei de xarxa social en Internet és una aplicació informàtica que resideix i s’executa en un ordinador remot i a la qual s’accedeix via web i que serveix per a construir una xarxa social en línia. Acostuma a proporcionar diverses eines de comunicació a fi que els seus membres interactuen entre si: xat, missatgeria, fòrums de debat, quaderns de bitàcola individuals i col·lectius, vídeoxat, recursos compartits (com ara fotos, vídeos, enllaços), etc. Amb l’objectiu de crear identitat en línia i facilitar la cerca de persones afins també acostumen a oferir una pàgina personal on els membres expressen els seus gustos, aficions, propòsits, fotografies, etc. (en ocasions amb una part pública i una altra només accessible als amics o contactes). L’establiment de relacions (amistats, contactes) entre els membres requereix la sol·licitud i acceptació posterior de les persones interessades. Les connexions entre individus solen ser públiques, tot i que pot haver-hi excepcions. També acostuma a ser habitual la possibilitat de creació de grups d’usuaris, units per interessos específics, que formen una comunitat o grup identificat dins de la xarxa social comuna. A les xarxes socials s’entra a formar part per invitació d’un membre, dels gestors o lliurement si es compleixen els requisits mínims, com ara certa edat.

Els primers serveis de xarxes socials en Internet sorgiren fa deu anys (Boyd i Ellison, 2007). Les xarxes socials tenen una gran acceptació. Els usuaris es compten per milions, tot i que molts d’ells es troben inactius i és coneguda la dificultat per a donar-se de baixa d’algunes de les xarxes. Xarxes socials molt populars són (entre parèntesis els milions d’usuaris segons la Wikipedia):  MySpace (110M), Windows Live Spaces (120M), Facebook (70M), hi5 (70M), Friendster (58M), LinkedIn (20M), Xing (5M), Ning i d’altres. Les xarxes són populars “geogràficament”, un efecte del sistema d’ingrés per invitació. En l’estat espanyol actualment triomfa entre els adolescents Tuenti, a la qual s’accedeix per invitació (si teniu fills o alumnat adolescents, pregunteu-los). Ning és un cas especial de xarxa social ja que es tracta d’una plataforma que permet crear xarxes socials i no únicament pertànyer a una única xarxa dissenyada prèviament. En Ning funcionen, a febrer de 2008, 185.000 xarxes de diferent propòsit, mida i nivell d’activitat. Entre totes elles cal destacar  “Internet en el Aula”, una xarxa de més de 1200 docents de tot l’estat espanyol interessats en les aplicacions educatives de la Internet. Ning ofereix un conjunt d’eines perquè els participants construisquen una xarxa a la seua mesura i necessitats.

Tenint en compte que existeixen xarxes socials “professionals”, per  parlar d’educació ens centrarem en les xarxes “de joves”. La relació de les xarxes socials i l’educació és evident: són llocs de socialització, espais on s’ajunten els joves per xarrar, buscar “col·legues”, compartir aficions i opinions, elaborar junts artefactes, expressar-se, relacionar-se, construir i desenvolupar una o diverses identitats, etc. normalment allunyats de la mirada dels adults. D’ací: a) el seu èxit; i b) les opinions desfavorables i exagerades que s’han publicat en certs àmbits. És cert, tanmateix, que l’èxit primerenc de xarxes orientades al online dating ha motivat reaccions negatives prematures en alguns cercles, arribant a proposar-se la prohibició de l’accés des d’institucions educatives. Un recent informe de la  National School Boards Association (encara que finançat per empreses tecnològiques, tot siga dit) recomanava als seus associats explorar les possibilitats educatives que ofereixen les xarxes socials i emprar-les en temes organitzatius dels seus centres docents.

Identitat, privacitat,  e-learning, aprenentatge informal, capital social, conductes dels adolescents  online, impacte de les relacions en el lloc de treball, etc. són temes actuals de debat i investigació en les xarxes socials. En l’educació formal, les xarxes poden ser espais adequats per a la realització d’activitats i projectes d’aprenentatge que vagen més enllà dels límits de l’aula, creant entorns de col·laboració i aprenentatge informal pareguts als que trobarà l’estudiantat en molts llocs de treball. L’aprenentatge en les xarxes socials és encara un territori per explorar per als docents, però podem fer-ho amb el nostre alumnat.

Article complert

Estadísticas de las redes sociales en el mundo. Recuperat el 20 de maig de 2009, de http://www.bits20.com/302/estadisticas-de-las-redes-sociales-en-el-mundo.html

En aquest vídeo s’explica de forma molt detallada com les xarxes socials, des del seu naixement han anat emergint i transformant la societat de manera molt accelerada. La fractura digital, la transformació de la cultura i el trencament dels esquemes de les relacions socials són alguns dels efectes de les xarxes socials.

“En aquest “30 minuts”, podrem veure com les xarxes s’han convertit en una extensió de la vida quotidiana de joves i no tan joves, en nous canals de comunicació, en una eina de treball per a alguns professionals que ja hi han vist l’oportunitat per millorar els seus negocis, aprofitant les lògiques de funcionament. Algunes administracions també hi ha començat a fer els primers passos per fomentar la participació dels ciutadans en la vida pública. Sens dubte, un canvi social en què, a un ritme o a un altre, tothom està entrant.

Encara és un món en construcció. I molta gent es pregunta si és una moda. Experts de les xarxes, com el reconegut periodista digital Francis Pisani, expliquen a “30 minuts” que “ningú té l’obligació de tenir un perfil digital; en canvi, si el tenim, podem participar d’un intercanvi d’experiències, d’afectes i coneixements que potser valen la pena”.

L’antropòleg i expert en lògiques de les xarxes socials Genís Roca també ens avança que “el xarampió passarà, però, a la vegada que és una moda, marca una tendència i un camí”.